Un nou pas endavant

Ja hem superat les proves especifiques d’accés al segon nivell dels estudis de tècnic d’esports en l’especialitat de mitja Muntanya.
Enrere queden els dies d’entrenament pujant a Sant Jeroni des de Monistrol Aeri, les matades per la serra de Collserola, sempre amb la motxilla carregada amb 10 kg, sempre buscant el màxim de desnivell acumulat, sempre amb el pensament posat en el dia de les proves i si hauríem fet be els deures...
La veritat és que el temps no ens va acompanyar gaire, la pluja en tot moment va voler estar al nostre costat. Animant-nos? Pot ser si...en el meu cas podríem dir que per be, malgrat una relliscada baixant del Taga, tot arribant al refugi Sant Jordi, a prop del Coll de Jou, que em va costar una capsulitis a la ma dreta que encara no se m'ha guarit del tot però, que hi farem...pitjor li va anar a un dels meus companys que el dia de la prova d’orientació, un cop tenia marcats tots els punts de pas, es va guardar la tarja de control en la funda de plàstic, amb tan mala fortuna, que se li va omplir d’aigua i quan la va voler entregar a l’arribada tan sols era una pasteta que es desfeia entre els dits.
Per la resta, com sempre, hem après molt. Quins son els nostres límits, els dels nostres companys, el del Goretex® i de tota la resta d’equipament.
D’haver-ho sabut m’hagués presentat a les proves de barrancs, al menys hauria portat un vestit de neoprè, pot ser mes adient a la climatologia.
Ara ja amb el certificat a la butxaca i tramitada la matricula pel segon curs els nostres pensaments estan posats en el proper curs i en els que ens depararà.
El somni està una mica mes a prop de fer-se realitat, acabem de passar l’equador de la formació i a l’horitzó comença a veure la llum de l’alba.