Dins del curs d’Excursionisme, corresponent al primer nivell de tècnic de muntanya, es fan unes sortides de pràctiques en les que s’intenta aprendre, entre altres, les tècniques bàsiques d’orientació, guiatge de grups i improvisació de bivacs.
Per aquest motiu el passat mes d’abril ens vam dirigir cap a Montserrat per du a terme aquestes practiques i ens vam reunir al Monestir de Santa Cecilia on ens van assignar un monitor per cada grup.
Cal dir que prèviament havíem definit un itinerari circular amb sortida i arribada a Santa Cecilia i un lloc on teòricament faríem el bivac. En el nostre cas l’itinerari seguia el GR-172 fins la Canal del Miracle, pujàvem fins el Coll de Miracle i preníem direcció a Ecos, tenint previst fer bivac a la Miranda dels Aurons, l’endemà hauríem continuat fins al Montgròs, Canal del Migdia, Camell de Sant Jeroni, Les Pinasses i baixant per la canal dels Arínjols, també anomenada dels Avellaners, tornaríem a Santa Cecilia pel camí del Arrel.
Clar que de la teoria a la pràctica... la qüestió és què vam sortir de Santa Cecilia cap allà dos quarts de cinc, prenent el guiatge un de nosaltres mentre la resta del grup ens convertíem en els clients a guiar. Un cop arribats al coll del Miracle i tenim en compte que ja era prou tard prenem la decisió de no pujar als Ecos i escorçar l’itinerari anant directament cap al Montgròs. Ara soc jo que port o al grup i no puc imaginar on farem el bivac doncs per les característiques de Montserrat i donat què no podem fer servir cap balma, condició sin ecuanon de la pràctica, no queden gaires alternatives. Arribem al coll del Montgròs amb la llum dels frontals i el monitor ens suggereix de fer bivac al cim del Montgrós doncs continuar cap a la canal del Migdia és un xic aventurat. Ens enfilem cap a dalt i ens mirem els uns als altres intentant trobar una resposta a la pregunta que tots ens fem. Com collons muntem el bivac fent servir un plàstic, uns cordinos i uns quants pals de caminar?
En un principi cadascun de nosaltres hauria de muntar-se un bivac personal, de fet a la sortida d’avaluació serà així, però avui podem fer el que ens sembli donades les circumstàncies.
Desprès d’uns minuts de consternació, on no podíem creure el que estava passant i on fins i tot algú va arribar a pensar en veu alta d’embolicar-se directament en el plàstic com si fos un botifarró, vam començar a dir propostes com si fos una pluja d’idees...poc a poc vam començar a veure la llum. Ens vam anant animant a mesura que veiem possible el que volíem fer. Després de més d’una hora de treball teníem preparat l’habitacle que podeu veure a les fotos i vam poder començar a preparar el sopar.
No vam dormir pas tant malament i la recompensa va ser poder veure sortir el sol des del cim del Montgròs.
Va ser una experiència molt enriquidora on és va demostrar un cop més el tòpic de que la unió fa la força i tots plegats ens vam fer una mica més companys.
