Puigsacalm

El Puigsacalm no seria més que un altre punt geodèsic dels molts que podem trobar escampats per tot arreu del nostre preuat territori si no fos per l'entorn envejable en el qual es troba que forma un conjunt digne de ser recorregut per tots els seus racons.

En aquesta època de l'any la natura es mostra ufanosa en tot el seu esplendor i els diferents tons de verd de la faig, el roure, el boix, l'auró, l'avellaner, el freixe i fins i tot alguna que altra alzina despistada, contrasten amb els diferents tons de les roques que formen els diferents cingles que anem superant.

L'itinerari que vam escollir és circular i té com a inici i final l'àrea recreativa del Pla d'en Xurri que es troba a poc més d'un quilòmetre de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).

Els primers 600 metres recorren una pista que ens acosta fins al restaurant de Can Turó on, podríem dir, s'inicia la veritable ascensió per un camí ben traçat, a través d'una frondosa fageda amb continus trams escalonats que ens fan guanyar alçada ràpidament fins que arribem al santuari de la Mare de Déu de les Olletes.

Excavat a la roca (l'edifici actual és del 1855), la imatge, de marbre (S-XVI-XVII), és segons la tradició una maredeu trobada.

Des d'aquí continuem pujant en contínues siga sagues pel grau de les Olletes fins a arribar a la pista provinent del Pla de Traver i que arriba fins a l'ermita de Santa Magdalena de Mont. Cruïlla de camins.

Seguim 10 metres més en direcció S-SW per arribar al Coll de les Olletes o dels Ganxos des d'on continua envoltant el Puig dels Llops (1.486m) fins a situar-nos en la seva vessant NW, des d'on arribem seu cim pel seu atractiu llom.

Per arribar al Puigsacalm cal tornar sobre les nostres passos fins al camí per on hem vingut i que continua cap al SW. Tan sols 650 metres ens separen del punt culminant de la Rassa Alta.


Salt de sallent des del Mirador del Pla de Palers
El nostre camí ens fa retrocedir fins al coll de Joanetes des d'on es dirigeix ​​cap al E vorejant el Puig Corneli just a la vora del cingle permetent-nos tenir una vista espectacular de la verticalitat de les seves parets, arribant així fins al punt més alt on ens trobem amb una gegantina estrella de Nadal al costat d'un repetidor i des d'on veiem, ja molt a prop i en direcció N-NW l'ermita de Santa Magdalena de Mont a la qual ens dirigim.

Aquesta ermita havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del s X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al s XVI. L'església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al s XVIII. Annex es troba el refugi Emili Triadu de gestió municipal.

Aquí comença el camí de tornada que segueix la pista al Coll de Siuret fins que trobem un rètol poc després del Pla de Palers que ens indica l'existència d'un mirador. Val la pena arribar ja que la vista del Salt de Sallent és impressionant. La sensació de caiguda al buit es fa palessa en sentir un nus a l'estómac. Després continua passant a gual la riera de Sallent just abans de precipitar-se cingle avall. Se segueix uns 350 metres fins arribar a un desviament senyalitzat que ens indica el camí de les Escales.

Aquest camí és molt entretingut i fa honor al seu nom doncs baixem escalonadament i en algun tram cal ajudar-se amb alguna corda fixa o agafats a les abundants boixos. En algun tram, a causa del estrèpit del salt, la humitat regnant i la frondosa vegetació que es disputa l'espai fins als cingles més verticals, ens fa pensar, salvant les distàncies, a la selva veneçolana.

Un cop sota el salt es creua a gual la riera i se segueix paral.lel a aquesta fins que desemboca a la pista que ve des de Sant Privat d'en Bas la qual seguim fins l'àrea d'esbarjo del pla d'en Xurri, punt d'inici i final.

La Palma

Des de que vaig ensopegar amb la pàgina web dels senders de la Palma http://www.senderosdelapalma.com/ que vaig començar a plantejar-me la idea d’anar-hi. La idea de poder veure i gaudir dels encants de la Isla Bonita em va treure la son durant molts dies però volia compartir-los amb algú i que millor que amb la meva estimada, el meu amor, la dona que m’acompanya i suporta durant gairebé 36 anys. Doncs dit i fet que vam agafar les motxilles i cap a La Palma i falta gent.

Si tinc que dit la veritat, la realitat va superar totes les idees preconcebudes que m’havia fet, La seva gent, els seus paisatges, el seu clima i la bona companyia han fet que el record d’aquest viatge es gravi en la meva memòria per la resta dels meus dies.

Vam compaginar les excursions a peu, amb les rutes amb cotxe per tota l’illa, gairebé 1.200 km que tot tenint en compte la grandària de la illa son molts quilometres però, és que la línia recta gairebé no existeix. Els desnivells son tan grans...penseu que en menys de 20 qm es passa del nivell del mar a Tazacorte als 2400 m del Roque de los Muchachos, cim culminant de la illa.

Sens dubte destacaria la diversitat i contrast dels diferents paisatges: volcànics, selvàtics, platges de sorra negre, espadats on la força de l’aigua i el vent han perfilat formes increïbles.

I pels amants del senderisme, més de 1000 quilometres de camins senyalitzats.

Sens dubte, per tornar-hi....

Nivell de dificultat de les excursions

Tots els que habitualment confeccionem o consultem ressenyes d'itineraris de muntanya estem acostumats a veure, dins de l'apartat de dificultat, conceptes tan subjectius com: fàcil, moderat, molt difícil o fins i tot apte sols per a experts. Aquestes indicacions no tenen cap valor si darrera no hi ha cap mena de treball de camp quen ens aporti informació adequada i facilment comparable amb la nostra propia experiència.
Va ser llegint un llibre editat pel Centre Excursionista d'Esplugues que vaig veure un quadre amb la catalogació del nivell de dificultat que em va semblar prou adient com per fer-lo servir personalment a l'hora de catalaogar un itinerari. Si be és veritat que sempre m'agrada llegir tot el que faci referència a la sortida que tinc planejada, també és cert qué, un cop assimilades les diferents variables del quadre, son molt útils per classificar y buscar amb rapidessa itineraris amb determinades dificultas.
Aquest quadre el van confeccionar a partir d'una idea publicada pel Centre Excursionista de Catalunya.

Variable Nivell	Dificultat tècnica	Desnivell	Temps de Marxa efectiva	Condició física necessària	Altres factors
1	Camí ample i de passeig.   No és necessària la senyalització.   Molt freqüentat. Dificultat mínima.   Per als no avesats a caminar per muntanya	Fins a 200 m.	D’1 a 2 hores	Mínima	Bardissar o camp a través.
2	Camí ample i de bon fer. Sovint senyalitzat.   Regularment freqüentat.   Alguna dificultat.   Per a marxadors habituals.	Fins a 500 m	De 2 a 4 hores	Lleugera	Possibilitat freqüent de climatologia adversa   (vent, boira, neu, gel)
3	Camí estret, pedregós i irregular.   No necessàriament senyalitzat.   Progressions curtes amb ajut de les mans (I).   Per a excursionistes habituals.	Fins a 700 m	De 4 a 6 hores	Mitjana	Passos aeris equipats   (claus, cadenes, cables)
4	Sender abrupte o inexistent.   Poc o gens senyalitzat. Normalment, poc freqüentat.   Trams de neu, sense geleres i/o grimpades (II-III).	Fins a 900 m	De 6 a 8 hores	Intensa	Cal material específic en època hivernal   (piolet, grampons)
5	Itinerari d’Alta Muntanya.   Sovint fora de les rutes establertes.   Gens o escassament freqüentat.   Progressió mitjançant tècniques d’alta muntanya més de III.   Apte només per a muntanyencs experts o acompanyat d’aquests.	Fins a 1.500 m	Més de 8 hores	Específica	Passos aeris no equipats

Forma de classificar un itinerari:

• Cal respectar l'ordre de les variables (dificultat tècnica - desnivell - temps de marxa efectiva - altres factors)
• Cada variable té un número assignat, que correspon al nivell de dificultat.
• El nivell "0", es pot fer servir a altrers factors, quan no es donin les característiques tècniques o meteorològiques.
• El resultat ha de ser un codi de 5 dígits, i és el que indica el grau de dificultat de l'itinerari, per exemple: 32234 (Camí estret, pedregós i irregular. Fins a 500 metres de desnivell. De 2 a 4 hores de marxa. Preparació física mitjana. Cal material específic en època hivernal (piolet, grampons)
• Si respectem l'ordre inicial, qualsevol itinerari classificat com a 4XXXX, en general serà més difícil que una de nivell 3XXXX.