 |
| A la vora del Ibon de Batisielles |
Havíem ideat un itinerari de llargada flexible en funció de les forces i del temps disponible per no allargar-se massa, doncs el viatge de tornada és de més de quatre hores.
Així doncs, dissabte, després de la parada obligada a Benasque i a la botiga Barrabes, coneguda de molts, ens vam dirigir cap a l'aparcament d'on surt la pista cap a la vall d'Estós. Donada la inexistència de neu vam començar a pujar amb les raquetes a la motxilla. El dia molt tapadot presagiava aigua, ara caldria saber en quin estat, si sòlid o líquid. Es va aguantar fins arribar a la cabana del Turmo, on vam parar a fer un most, i al sortir ja plovia. L'aigua ens va acompanyar fins ben be els 1.800 metres d'alçada on va començar a ser neu. Amb aquest panorama vam arribar al refugi.
Vam estar com a reis, tot el refugi per a nosaltres. Després d'una sessió de ioga amb estiraments i un fart de riure, un bon sopar i cap al llit falta gent.
Diumenge es va llevar amb un cel blau, radiant i sense cap núvol. Un cop fet el protocol d'ARVA ens vam dirigir, ara si amb les raquetes, cap el pont que travessa el riu Estós i vam començar a pujar per les lleres de Posets. El camí, després de la forta pujada inicial, ens va portar en lleuger ascens per boscos d'avetoses fins la cabana de Batisielles. Arribats a aquest punt un parell de persones va decidir quedar-se allà mentre la resta pujàvem fins l'ibon de Batisielles. En aquest tram el desnivell es va deixar sentir de valent i en alguns trams les sigues-sagues es van anar succeint fins que vam arribar a les vores del llac.
Magnifiques vistes de les Agulles de Parramon, els Batisielles, així com els grups de l'Ixeia i del Chuise i més cap al NE el Remuñe i el Literola. Les camares treien fum de tantes fotos que es van arribar a fer.
Com que ja era migdia, vam decidir de donar per tancada l'ascensió en aquest punt i vam tirar cap a vall. Després de recollir a la parella per la cabana de Batisielles, vam agafar el camí que baixa a enllaçar amb el GR 11 a l'alçada de la Ribera, abans d'arribar a la fuen de les Corones i dallà cap els cotxes seguin a la inversa el camí que havíem fet dissabte.
Vam enfilar la carretera de tornada a Barcelona no sense aturar-nos a Alguaire per fer un bon sopar i celebrar el magnífic cap de setmana que havíem passat tots junts.
