Ferrada de les Balmes Corcades

La nostra companya Vane ens va proposar fer alguna activitat entre setmana i com som varis els que disposem de les tardes lliures ens vam engrescar i vam començar a pensar que podriem fer.

No vam trigar gaire en decidir d'anar a fer una ferrada, i que millor que començar per les Balmes Corcades a Centelles. Està a prop i te una combinació de trams força divertits i entretinguts.

Ens ho vam passar d'alló més be i ens vam comprometre a continuar amb aquestes sortides entre setmana.

Si voleu trobar informació de la ferrada cliqueu aquí

Excursió per Montserrat

El massís de Montserrat, donada la seva especial orografia, ens permet crear infinitat d'itineraris amb només modificar, afegint un tros per aquí i traient un altre tros per allà, de manera que et permet anar coneixent la muntanya dia a dia i sense deixar de sorprendre't.

L'itinerari proposat és exigent per la distància i el desnivell i no apte per a persones que pateixin vertigen i que no tinguin practica en la utilització d'equipament d'ajuda en la progressió, com cordes, cadenes, etc. Té l'origen i el final al Monestir i ascendeix a tres miradors excepcionals, com són: la Miranda de Sant Jeroni (1.237 m) punt culminant del massís, l'Albarda Castellana (1177 m) i la Miranda dels Ecos (1.223 m)

En el seu recorregut, a més de les ascensions comentades anteriorment, visitarem, Sant Benet, Sant Salvador, la Serra de les Lluernes, el Cavall Bernat, el Camell de Sant Jeroni, pujarem pel camí equipat de la canal dels Micos, vorejarem el Montgròs i Els Plecs del Llibre, impressionant conjunt d'enormes roques, i tornarem al monestir per la canal de Migdia, Camí dels Francesos i finalment el Camí Vell de Sant Jeroni.

Segurament arribarem cansats però l'experiència viscuda ens farà sentir feliços i amb ganes de repetir o de buscar noves excursions per aquesta muntanya singular.

Excursió al Puig Castellar

Barcelona des del mirador del Puig Castellar

Aquest és un itinerari sense gaire desnivell, d'una distància mitjana, molt a prop de Barcelona, amb unes vistes espectaculars de l'àrea metropolitana i la desembocadura del riu Besos i al que es pot accedir amb transport public. Això fa que sigui ideal per passar un matí caminant, gaudint de l'entorn sense cap mena de dificultat i estan a casa a l'hora de dinar.

El camí s'inicia a la parada d'autobusos de l'hospital germans Trias i Pujol a Can Ruti i segueix el GR-92, passant pel Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, fins que arribem a les restes arqueològiques del poblat ibèric de Puig Castellar on podem fer una visita pujant fins dalt del Turó i gaudir d'unes magnífiques vistes del Barcelonès i el Vallés Occidental, després retornarem sobre les nostres passes fins arribar al trencall que baixa fins la font de Sant Roc a Santa Coloma de Gramanet molt a prop de la parada de l'autobús que ens acostarà a la propera estació de metro.

Bassegoda

Cim del Bassegoda, vista cap a l'Oest

El Bassegoda és d'aquestes muntanyes que reuneixen un major nombre d'al.licients que altres muntanyes de major envergadura. Té una silueta característica que pot distingir-se fàcilment a gran distància des de moltes altres muntanyes en un radi de 360 º. Es troba a la comarca de l'alta Garrotxa, en un entorn privilegiat de gran bellesa i amb racons sorprenents que ens permeten traçar un interessant itinerari, tant d'aproximació com després de baixada i que ens va deixar amb ganes de tornar. L'itinerari que vam recórrer és circular amb inici i final a l'aparcament que hi ha entre el Pont del Pas dels Aures i el Passant d'en Roca al qual s'arriba per una pista des del nucli de Sadernes, al terme municipal de Sales de Llierca. Cal assenyalar que en època de màxima afluència la pista pot estar tancada ja en el seu inici, que hi ha diferents zones d'aparcament al llarg de la pista, totes elles molt limitades, i que si es vol trobar plaça en dia festiu més val arribar d'hora.

L'aproximació la vam iniciar creuant el bonic pont medieval de Valentí i resseguint la riera de Sant Aniol, la qual vam tornar a creuar després del Molí de Riu, per arribar al petit embassament de captació d'aigua del Gomarell. Vam continuar pel estret pas que formen el Salt de la núvia i el cingle Trencat, vam travessar la Gorja del Citró i vam arribar al bell racó del Goleró, on vam creuar de nou la riera per un pont penjant de recent construcció. Després d'una curta estona vam arribar al lloc anomenat el Prat on vam creuar per última vegada la riera, fent servir un gual de pedres, i vam enllaçar amb el GR-11 que ja no vam deixar fins al coll de Principi. En aquest tram vam caminar per la imponent fageda del Bac del Mas del Forn fins arribar al Coll Roig (829 m). Poc abans d'arribar vam trobar, a l'esquerra el camí que condueix fins a les ruïnes de l'ermita de Sant Vicenç de Principi. Des del coll vam continuar fins a les restes de la masia de Principi i després, ja en forta pujada fins agafar la pista que porta al coll de Principi (1127 m). Vam continuar pujant per la pista fins al Pla de la Bateria, on s'inicia el camí ben marcat que ens va conduir fins al tram equipat amb cadenes i algun ressalt metàl.lic que ens va ajudar a arribar al cim. En aquest tram ombrejat vam trobar una mica de neu que va posar a prova els nostres dots equilibristes.

La vista panoràmica des del cim és dilatada en totes direccions i ens va entretenir una bona estona mentre anomenàvem totes les muntanyes conegudes.

Com el sol s'havia amagat i l'airet no feia molt agradable l'estada, vam decidir baixar fins el ressalt inferior per menjar un mos. Després de reposar forces vam continuar vorejant el ressalt en direcció sud-sud-oest en lloc de baixar per la tartera que porta a Coll de Riu per aconseguir el llom del contrafort que baixa del cim i al que anomenen el Caire de Comadells, el qual vam seguir per un caos de pedres fins al collet de Santa Maria on vam enllaçar amb el camí que condueix, ara ja mes còmodament, fins a l'ermita de la Mare de Déu de les Agulles, anomenada així pel costum de les dones de canviar les agulles que portaven per altres que havia clavades a la roba de la imatge. És un santuari d'origen romànic del segle XII d'una sola nau i absis semicircular amb una finestreta centrada. Té dues portes d'entrada, una cap al sud i una altra cap a ponent, aquesta darrera possiblement d'una època posterior a l'altra. De la façana de ponent s'eleva elcampanar d'espadanya d'un sol ull, descentrat. Vam deixar l'ermita per un camí que baixava a través d'un bosc de pi roig, on vam poder contemplar un grup de cérvols que corrien en sentit ascendent, i després de passar pel Collet de Vinardell vam arribar a Ca n'Agustí, enorme masia als peus del Bassegoda i el Martanyà, excel lent mirador en un entorn que convida a descansar. El camí continuava travessant un magnífic castanyeda i poc després vam agafar el desviament a l'ermita de Sant Feliu de Riu. Va ser construïda al segle XII amb una única nau acabada en un absis semicircular, que en la part central té una finestra de doble esqueixada. La nau està coberta amb una volta apuntada. Després de la visita vam pendre un corriol que en pronunciada baixada ens va conduir a la pista principal que ja no vam deixar fins a arribar de nou a l'aparcament.

Una excursió inoblidable i que podem qualificar sense por a exagerar com imprescindible.

El Far

Vista des del Mirador d'el Far:
En primer lloc el Pantà de Susqueda,
darrere sobresurten el cim de Sant Miquel de Solterra (1.202m)
i a la seva dreta el Cim de Sant Benet (1.142 m),
més al fons a la dreta el Montseny

El Far (1.111 m), és el punt culminant de la cinglera que es perllonga des del coll de Condreu, format pel Turó d'Armadana (1.154 m) i el Puig del Moro (1.142 m), i que com la proa d'un vaixell s'aboca sobre Sant Martí Sacalm a l'extrem E del Collsacabra. En el seu altiplà trobem un restaurant, una àrea d'esbarjo i el santuari de la Mare de Déu del Far. L'Església és d'una nau amb volta d'arc apuntat, d'estil gòtic, la façana reformada al segle XVII mentre que el campanar, de torre de planta quadrada s'aixeca a la dreta de la nau. La imatge de la Mare de Déu que es venera és gòtica, d'alabastre, i data del segle XV.

Si bé es pot accedir en cotxe prenent una pista asfaltada que parteix de la carretera C-153 al coll indicat anteriorment, val la pena fer aquest itinerari que no planteja grans dificultats i que després de superar un desnivell de 568 metres, en poc més de 40 minuts, ens permet gaudir de unes vistes espectaculars, si el temps ho permet, del Collsacabra, el pantà de Susqueda, el Gironès, el Montseny, Montserrat ... etc. El cercle el tanquem després de recórrer l'altiplà fins a trobar el grau de Cabrafiga per on descendim fins a la masia de la Triola on ens incorporem a una pista que no deixarem fins arribar a Sant Martí Sacalm, lloc on ens esperen els cotxes.

L'itinerari de poc més de 12 quilòmetres es pot fer en tres hores i mitja sense parades, o bé allargar parant, per fer un mos, en algun dels prats que podem trobar, ben just abans d'iniciar el descens o bé un cop passada la masia.

19 i 20 de febrer 2011 - Raquetes a la Vall d'Estós

A la vora del Ibon de Batisielles

Havíem ideat un itinerari de llargada flexible en funció de les forces i del temps disponible per no allargar-se massa, doncs el viatge de tornada és de més de quatre hores.
Així doncs, dissabte, després de la parada obligada a Benasque i a la botiga Barrabes, coneguda de molts, ens vam dirigir cap a l'aparcament d'on surt la pista cap a la vall d'Estós. Donada la inexistència de neu vam començar a pujar amb les raquetes a la motxilla. El dia molt tapadot presagiava aigua, ara caldria saber en quin estat, si sòlid o líquid. Es va aguantar fins arribar a la cabana del Turmo, on vam parar a fer un most, i al sortir ja plovia. L'aigua ens va acompanyar fins ben be els 1.800 metres d'alçada on va començar a ser neu. Amb aquest panorama vam arribar al refugi.
Vam estar com a reis, tot el refugi per a nosaltres. Després d'una sessió de ioga amb estiraments i un fart de riure, un bon sopar i cap al llit falta gent.
Diumenge es va llevar amb un cel blau, radiant i sense cap núvol. Un cop fet el protocol d'ARVA ens vam dirigir, ara si amb les raquetes, cap el pont que travessa el riu Estós i vam començar a pujar per les lleres de Posets. El camí, després de la forta pujada inicial, ens va portar en lleuger ascens per boscos d'avetoses fins la cabana de Batisielles. Arribats a aquest punt un parell de persones va decidir quedar-se allà mentre la resta pujàvem fins l'ibon de Batisielles. En aquest tram el desnivell es va deixar sentir de valent i en alguns trams les sigues-sagues es van anar succeint fins que vam arribar a les vores del llac.
Magnifiques vistes de les Agulles de Parramon, els Batisielles, així com els grups de l'Ixeia i del Chuise i més cap al NE el Remuñe i el Literola. Les camares treien fum de tantes fotos que es van arribar a fer.
Com que ja era migdia, vam decidir de donar per tancada l'ascensió en aquest punt i vam tirar cap a vall. Després de recollir a la parella per la cabana de Batisielles, vam agafar el camí que baixa a enllaçar amb el GR 11 a l'alçada de la Ribera, abans d'arribar a la fuen de les Corones i dallà cap els cotxes seguin a la inversa el camí que havíem fet dissabte.
Vam enfilar la carretera de tornada a Barcelona no sense aturar-nos a Alguaire per fer un bon sopar i celebrar el magnífic cap de setmana que havíem passat tots junts.

Ascensió amb raquetes al Puig de Coma d'Olla

Ascendint amb la vista del Taga

El puig de Coma d'Olla (1.938 m), vei del Puig Sestela (2.013 m) i del Taga (2.038 m) es troba just entre mig d'ambdós al cordal que uneix aquest últim amb la serra Cavallera al Ripollés.

Es tracta d'un cim que no presenta cap dificultat i que per la seva vessant nord ens permet apurar l'existència de neu per poder fer ascensions d'iniciació amb raquetes.

Aquest diumenge es va mostrar generós, climatològicament parlant, i ens va permetre gaudir del paisatge i les vistes magnifiques vistes del Pirineu oriental, cap al nord i de la Garrotxa, Alt Empordà, Ripollés i fins i tot Montserrat, la Mola, Montseny, Guilleries... cap al sud.

Ha estat una oportunitat única per aquells que s'estrenaven en aquesta modalitat de muntanya i que han gaudit de valent.