El Far

Vista des del Mirador d'el Far:
En primer lloc el Pantà de Susqueda,
darrere sobresurten el cim de Sant Miquel de Solterra (1.202m)
i a la seva dreta el Cim de Sant Benet (1.142 m),
més al fons a la dreta el Montseny

El Far (1.111 m), és el punt culminant de la cinglera que es perllonga des del coll de Condreu, format pel Turó d'Armadana (1.154 m) i el Puig del Moro (1.142 m), i que com la proa d'un vaixell s'aboca sobre Sant Martí Sacalm a l'extrem E del Collsacabra. En el seu altiplà trobem un restaurant, una àrea d'esbarjo i el santuari de la Mare de Déu del Far. L'Església és d'una nau amb volta d'arc apuntat, d'estil gòtic, la façana reformada al segle XVII mentre que el campanar, de torre de planta quadrada s'aixeca a la dreta de la nau. La imatge de la Mare de Déu que es venera és gòtica, d'alabastre, i data del segle XV.

Si bé es pot accedir en cotxe prenent una pista asfaltada que parteix de la carretera C-153 al coll indicat anteriorment, val la pena fer aquest itinerari que no planteja grans dificultats i que després de superar un desnivell de 568 metres, en poc més de 40 minuts, ens permet gaudir de unes vistes espectaculars, si el temps ho permet, del Collsacabra, el pantà de Susqueda, el Gironès, el Montseny, Montserrat ... etc. El cercle el tanquem després de recórrer l'altiplà fins a trobar el grau de Cabrafiga per on descendim fins a la masia de la Triola on ens incorporem a una pista que no deixarem fins arribar a Sant Martí Sacalm, lloc on ens esperen els cotxes.

L'itinerari de poc més de 12 quilòmetres es pot fer en tres hores i mitja sense parades, o bé allargar parant, per fer un mos, en algun dels prats que podem trobar, ben just abans d'iniciar el descens o bé un cop passada la masia.

19 i 20 de febrer 2011 - Raquetes a la Vall d'Estós

A la vora del Ibon de Batisielles

Havíem ideat un itinerari de llargada flexible en funció de les forces i del temps disponible per no allargar-se massa, doncs el viatge de tornada és de més de quatre hores.
Així doncs, dissabte, després de la parada obligada a Benasque i a la botiga Barrabes, coneguda de molts, ens vam dirigir cap a l'aparcament d'on surt la pista cap a la vall d'Estós. Donada la inexistència de neu vam començar a pujar amb les raquetes a la motxilla. El dia molt tapadot presagiava aigua, ara caldria saber en quin estat, si sòlid o líquid. Es va aguantar fins arribar a la cabana del Turmo, on vam parar a fer un most, i al sortir ja plovia. L'aigua ens va acompanyar fins ben be els 1.800 metres d'alçada on va començar a ser neu. Amb aquest panorama vam arribar al refugi.
Vam estar com a reis, tot el refugi per a nosaltres. Després d'una sessió de ioga amb estiraments i un fart de riure, un bon sopar i cap al llit falta gent.
Diumenge es va llevar amb un cel blau, radiant i sense cap núvol. Un cop fet el protocol d'ARVA ens vam dirigir, ara si amb les raquetes, cap el pont que travessa el riu Estós i vam començar a pujar per les lleres de Posets. El camí, després de la forta pujada inicial, ens va portar en lleuger ascens per boscos d'avetoses fins la cabana de Batisielles. Arribats a aquest punt un parell de persones va decidir quedar-se allà mentre la resta pujàvem fins l'ibon de Batisielles. En aquest tram el desnivell es va deixar sentir de valent i en alguns trams les sigues-sagues es van anar succeint fins que vam arribar a les vores del llac.
Magnifiques vistes de les Agulles de Parramon, els Batisielles, així com els grups de l'Ixeia i del Chuise i més cap al NE el Remuñe i el Literola. Les camares treien fum de tantes fotos que es van arribar a fer.
Com que ja era migdia, vam decidir de donar per tancada l'ascensió en aquest punt i vam tirar cap a vall. Després de recollir a la parella per la cabana de Batisielles, vam agafar el camí que baixa a enllaçar amb el GR 11 a l'alçada de la Ribera, abans d'arribar a la fuen de les Corones i dallà cap els cotxes seguin a la inversa el camí que havíem fet dissabte.
Vam enfilar la carretera de tornada a Barcelona no sense aturar-nos a Alguaire per fer un bon sopar i celebrar el magnífic cap de setmana que havíem passat tots junts.

Ascensió amb raquetes al Puig de Coma d'Olla

Ascendint amb la vista del Taga

El puig de Coma d'Olla (1.938 m), vei del Puig Sestela (2.013 m) i del Taga (2.038 m) es troba just entre mig d'ambdós al cordal que uneix aquest últim amb la serra Cavallera al Ripollés.

Es tracta d'un cim que no presenta cap dificultat i que per la seva vessant nord ens permet apurar l'existència de neu per poder fer ascensions d'iniciació amb raquetes.

Aquest diumenge es va mostrar generós, climatològicament parlant, i ens va permetre gaudir del paisatge i les vistes magnifiques vistes del Pirineu oriental, cap al nord i de la Garrotxa, Alt Empordà, Ripollés i fins i tot Montserrat, la Mola, Montseny, Guilleries... cap al sud.

Ha estat una oportunitat única per aquells que s'estrenaven en aquesta modalitat de muntanya i que han gaudit de valent.