Carros de Foc - la travessa dels 9 refugis

La travessa dels 9 refugis, coneguda mundialment com a Carros de Foc, és per la majoria de la gent un repte a assolir. És tracta d’un objectiu que està a l’abast de la majoria que ho intenten sempre i quan siguin conscients de les seves limitacions i sàpiguen adaptar el recorregut a les seves característiques i preferències.

En aquest cas cas vaig planificar el recorregut en 5 etapes, amb inici i final al refugi Ernest Mallafré i seguint el sentit horari. Les etapes van quedar de la següent manera:

1.       Ref. Ernest Mallafré – Coll de la Valleta Seca – Ref. J.M. Blanc

2.       Ref. J.M. Blanc – Collada de Saburó – Ref. Colomina – Collada de Dellui – Ref. Estany Llong

3.       Ref. Estany Llong – Collet de Contraix – Ref. Joan Ventosa i Calvell – Coll de Crestada – Ref. Restanca

4.       Ref. Restanca – Port de Caldes – Ref. Colomers – Còth deth Tuc Gran de Sendrosa – Ref. Saboredo

5.       Ref. Saboredo – Port de Ratera de Colomers – Ref. Amitges – Ref. Ernest Mallafré.

Els motius que em van induir a escollir aquest punt d'inici i final han estat, d'una banda, la distància entre Barcelona i Espot, en segon lloc, poder deixar la moto en una zona urbana i, per últim, l'existència de servei de taxis entre Espot i Sant Maurici. Tot això em permetia sortir de Barcelona a les set del matí per poder estar abans de la una del migdia al punt de sortida. Era més que acceptable.

El dormir cada dos refugis em va obligar a realitzar una etapa realment llarga i especialment dura en coincidir en la mateixa l'ascensió al Collet de Contraix, així com fer nit al refugi de la Restanca. En canvi el fet de realitzar el trajecte d'anada i tornada entre aquest refugi i el Coll de Crestada no em va suposar un gran inconvenient, pot ser per fer-ho en dos dies diferents.

Donades les dates vaig trobar força neu. En general es podia transitar sense problemes, encara que a causa a l'estat i la forta pendent, per seguretat i rapidesa vaig utilitzar els grampons a la baixada del Collet de Contraix.

No pensava trobar tanta gent tenint en compte que es tractava el mes de juny i laborable, tant durant en l'itinerari com en els refugis. Encara que cal destacar que la majoria de la gent utilitza els mateixos refugis això fa que mentre uns estan plens de gom a gom, JM Blanc, Estany Llong, Ventosa i Calvell o Amitges, altres estan buits com Mallafré, Colomina, Restanca o Saboredo. Cal tenir-ho en compte a l’hora de fer la reserva.

Només em queda afegir que és una experiència molt recomanable i que val la pena viure per la gran quantitat de sensacions que t'omplen de felicitat.

GR 92 de l'Ametlla de Mar a l'Ampolla

El GR 92 conegut com sender del Mediterrani segueix tot el litoral català, ja sigui just pel seu costat seguint vells camins de ronda o be per les serralades litorals properes.
Aquest itinerari pertany a aquest primer grup i malgrat que en alguns punts la neteja no és el seu punt fort, mante racons de gran bellesa i de interès cultural.
L’itinerari no és difícil de seguir però hi han punts on haurem de fer servir la lògica per tal d’endevinar per on continua el camí.
Durant el recorregut anirem visitant diferents platges i cales plens d’encant així com diferents testimonis de la guerra civil com son búnquers, galeries, refugis i trinxeres en diferent estat de conservació i que val la pena visitar.
Es recomanable evitar els calorosos mesos d’estiu per tal d’evitar convertir aquesta bonica excursió en un patiment innecessari.

Puigsacalm

El Puigsacalm no seria més que un altre punt geodèsic dels molts que podem trobar escampats per tot arreu del nostre preuat territori si no fos per l'entorn envejable en el qual es troba que forma un conjunt digne de ser recorregut per tots els seus racons.

En aquesta època de l'any la natura es mostra ufanosa en tot el seu esplendor i els diferents tons de verd de la faig, el roure, el boix, l'auró, l'avellaner, el freixe i fins i tot alguna que altra alzina despistada, contrasten amb els diferents tons de les roques que formen els diferents cingles que anem superant.

L'itinerari que vam escollir és circular i té com a inici i final l'àrea recreativa del Pla d'en Xurri que es troba a poc més d'un quilòmetre de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).

Els primers 600 metres recorren una pista que ens acosta fins al restaurant de Can Turó on, podríem dir, s'inicia la veritable ascensió per un camí ben traçat, a través d'una frondosa fageda amb continus trams escalonats que ens fan guanyar alçada ràpidament fins que arribem al santuari de la Mare de Déu de les Olletes.

Excavat a la roca (l'edifici actual és del 1855), la imatge, de marbre (S-XVI-XVII), és segons la tradició una maredeu trobada.

Des d'aquí continuem pujant en contínues siga sagues pel grau de les Olletes fins a arribar a la pista provinent del Pla de Traver i que arriba fins a l'ermita de Santa Magdalena de Mont. Cruïlla de camins.

Seguim 10 metres més en direcció S-SW per arribar al Coll de les Olletes o dels Ganxos des d'on continua envoltant el Puig dels Llops (1.486m) fins a situar-nos en la seva vessant NW, des d'on arribem seu cim pel seu atractiu llom.

Per arribar al Puigsacalm cal tornar sobre les nostres passos fins al camí per on hem vingut i que continua cap al SW. Tan sols 650 metres ens separen del punt culminant de la Rassa Alta.


Salt de sallent des del Mirador del Pla de Palers
El nostre camí ens fa retrocedir fins al coll de Joanetes des d'on es dirigeix ​​cap al E vorejant el Puig Corneli just a la vora del cingle permetent-nos tenir una vista espectacular de la verticalitat de les seves parets, arribant així fins al punt més alt on ens trobem amb una gegantina estrella de Nadal al costat d'un repetidor i des d'on veiem, ja molt a prop i en direcció N-NW l'ermita de Santa Magdalena de Mont a la qual ens dirigim.

Aquesta ermita havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del s X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al s XVI. L'església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al s XVIII. Annex es troba el refugi Emili Triadu de gestió municipal.

Aquí comença el camí de tornada que segueix la pista al Coll de Siuret fins que trobem un rètol poc després del Pla de Palers que ens indica l'existència d'un mirador. Val la pena arribar ja que la vista del Salt de Sallent és impressionant. La sensació de caiguda al buit es fa palessa en sentir un nus a l'estómac. Després continua passant a gual la riera de Sallent just abans de precipitar-se cingle avall. Se segueix uns 350 metres fins arribar a un desviament senyalitzat que ens indica el camí de les Escales.

Aquest camí és molt entretingut i fa honor al seu nom doncs baixem escalonadament i en algun tram cal ajudar-se amb alguna corda fixa o agafats a les abundants boixos. En algun tram, a causa del estrèpit del salt, la humitat regnant i la frondosa vegetació que es disputa l'espai fins als cingles més verticals, ens fa pensar, salvant les distàncies, a la selva veneçolana.

Un cop sota el salt es creua a gual la riera i se segueix paral.lel a aquesta fins que desemboca a la pista que ve des de Sant Privat d'en Bas la qual seguim fins l'àrea d'esbarjo del pla d'en Xurri, punt d'inici i final.

Ferrada Regina de Peramola

Una setmana abans de la Setmana Santa teniem planejat anar-nos a la zona del Portillo durant quatre o cinc dies i realitzar la cresta del Perdiguero, però en arribar a la susdita setmana i veure la previsió meteorològica vam canviar els plans per anar al Bessiberri diumenge i dilluns. Divendres vam tornar a mirar la previsió i vam veure amb horror que el mal temps s'anava desplaçant de manera amenaçadora pel que ens vam veure obligats a tornar a canviar els plans inicials. Ens ho vam jugar tot a una carta i vam decidir anar a fer la ferrada Regina de Peramola a Oliana.
Així va ser com el dilluns vam decidir anar-nos directament cap allà sense tornar a mirar la maleïda previsió. Vam tenir sort i encara que estava ennuvolat i ens van caure unes amenaçadores gotes just a l'inici de la ferrada no vam desistir de la nostra idea i ens vam ficar de ple per feina.
Va pagar la pena, perquè la ferrada no et defrauda i té merescuda la fama que s'ha guanyat. Els trams són variats, verticals, algun que altre petit extraplom, una agulla, un pont tibetà, el pas de la fe en el que no has de fer cas a la teva apreciació visual i estirar-te per poder canviar de paret, també hi ha un esperó fantàstic en què la sensació de penjar al buit es fa més que evident.
Per acabar hi ha fins a una desviació en plena paret, a l'esquerra per un flanqueig una mica extraplomats s'evita el tram més vertical del traçat original que puja molt vertical per la dreta i que posa a prova les forces que et queden.
No cal deixar d'esmentar l'entorn on es desenvolupa, que és meravellós, amb les aigües del pantà d'Oliana als nostres peus, els cingles verticals per tot arreu i els voltors que passen gairebé fregant mentre t'agafes amb força als esglaons, tota una experiència.
Realment val la pena acostar-se a aquest racó perquè el gaudi està assegurat.
Molt recomanable superior.

Ferrada de la Canal de les Dames

Tal com explicava en un bloc anterior, continuem amb les nostres sortides entre setmana i per tal de seguir el fil de les ferrades vam decidir anar cap a Montserrat i fer la Canal de les Dames.

Itinerari molt tècnic i amb trams molt diferenciats entre si i força espectaculars, llàstima que la roca en alguns trams relliscava terriblement i ens vam portar algun que altre ensurt.

El que no vam poder evitar va ser arribar als cotxes amb la llum del frontal degut, sens dubte, al numero d'assistents que ens va fer allargar força l'horari previst, i és que aquestes sortides entre setmana estan despertant l'interès de tots els nostres companys.

Si voleu veure informació del itinerari cliqueu aquí.

Travessa pel Montsant

El massís del Montsant, independentment de la seva característica geomorfològica que pot fer que ens recordi altres massissos amb els que manté certes similituds, és per a mi, un munt de sensacions que van fluctuant harmoniosament en funció del indret per on anem caminant. S'ens presenta com una gran fortalesa, amb les seves altes cingleres, que com muralles que a priori semblen inexpugnables, s'ens acut defensen els racons que a mode de tresors guarda en el seu interior.

L'itinerari que vam fer aquest cap de setmana, als quatre vents, ens va permetre descobrir una part d'aquests tresors amagats i gaudir de la pau i serenor que transmeten. És fàcil entendre el perquè de l'atracció que aquesta muntanya ha exercit durant segles sobre les persones que buscaven un lloc per retirar-se i cercar la pau interior.

Vam sortir pel costat Sud, des de la Morera de Montsant i vam fer l'assalt pel grau del Carabassal que ens va permetre assolir la Serra Major després d'un entretingut joc de cables, escales i cordes. Ens vam dirigir cap a l'Est per assolir el punt culminant d'aquest massís, la Roca Corbatera que amb els seus 1.163 m és un mirador espectacular de la comarca del Baix Camp i el Priorat. Des d'aquest punt les nostres passes es van dirigir cap al Nord a cercar la propera ermita de la Mare de Déu de Montsant, lloc que s'ens va presentar com ideal per fer una aturada i reposar forces.

Des d'aquest punt vam continuar resseguint la vessant nord, passant pel Portell del Peret, cercant el millor punt per abandonar, momentàniament, la nostra particular fortificació. Va ser al arribar a l'alçada de l'indret anomenat la Malacabada que el camí, després de unes llargues giragonses va començar a baixar de debò anant a petar directe a l'ermita de Santa Magdalena, on vam poder delitar-nos amb les típiques Orelletes (Pasta rodona i fina que es trenca fàcilment ensucrada pel damunt i que es condimenta amb licors i herbes.) obsequi d'uns parroquians que estaven berenant al costat de la font. Ara només ens va caler una curta passejada, a peu pla, per arribar al refugi de l'ermita de Sant Antoni.

Aquest refugi es troba en una àrea recreativa al costat d'una font i disposa de taules, barbacoes i lloc d'acampada, és un lloc molt agradable, malgrat que molta gent pensa el mateix i els festius amb l'arribada del bon temps s'ompla de gom a gom. El sopar va consistir en una amanida, llonganissa i cansalada a la brasa amb mongetes regat amb vi de la terra, postre de music amb ratafia i cafès. L'esmorzar: cafè, llet, suc i brioixeria industrial (croissant, ensaïmada i magdalena). L'habitació és amplia i confortable. Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

L'endemà ens vam dirigir cap a l'anomenat Congost de Fraguerau on el riu Montsant serpenteja i forma tota mena de tolls i salts d'aigua i on la gent es banya a l'estiu. Les parets del congost estan formades per roques que, per les seves formes, reben noms curiosos com: Roca Balladora, tres Juradets, Cap de Mort, el Camell, Cap de Turc i altres. A l'alçada del Barranc de Sant Bartomeu ens vam encaminar cap a l'ermita del mateix nom tot creuant el riu per un pont penjant, després de creuar un parell de cops el torrent pedregós arribem a l'indret on es troba l'ermita. També s'hi troba una balma tapiada amb parets de pedra que es feia servir per tancar el bestiar i al costat una curiosa font, l'aigua degoteja del sostre i es recull en una pica de pedra.

Vam tornar sobre les nostres passes fins tornar a creuar el pont penjant i vam prosseguir per la vora del riu cap a ponent. El congost cada vegada es feia més ampla i aviat vam arribar al punt on teníem que canviar el rumb i començar a pujar per tornar a la Serra Major.

I ja ho crec que vam pujar. El camí, molt dret i no gaire clar, tirava amunt pel Barranc de Vidalbar fent ziga-zagues i fent-nos suar de valent. L'esforç va pagar la pena, doncs vam arribar on la paret forma un gran arc natural i com una gran finestra ens permetia veure l'altre costat. És un lloc espectacular. A partir d'aquest punt el camí, malgrat que continuava pujant ja no era el mateix i després de passar per la font de les canaletes i deixar el PR-C 14, es va convertir en un agradable passeig fins d'alt de la carena.

El nostre itinerari ens va portar just on surt el camí de Montsant o Grau de la Grallera per on vam baixar animosament i gaudint de les vistes sobre la Morera de Montsant i d'algunes roques de formes peculiars, com el Rei i la Reina o els Bitllots. Així vam arribar a la fi de la nostra excursió d'un cap de setmana meravellós. 

Ferrada de les Balmes Corcades

La nostra companya Vane ens va proposar fer alguna activitat entre setmana i com som varis els que disposem de les tardes lliures ens vam engrescar i vam començar a pensar que podriem fer.

No vam trigar gaire en decidir d'anar a fer una ferrada, i que millor que començar per les Balmes Corcades a Centelles. Està a prop i te una combinació de trams força divertits i entretinguts.

Ens ho vam passar d'alló més be i ens vam comprometre a continuar amb aquestes sortides entre setmana.

Si voleu trobar informació de la ferrada cliqueu aquí

Excursió per Montserrat

El massís de Montserrat, donada la seva especial orografia, ens permet crear infinitat d'itineraris amb només modificar, afegint un tros per aquí i traient un altre tros per allà, de manera que et permet anar coneixent la muntanya dia a dia i sense deixar de sorprendre't.

L'itinerari proposat és exigent per la distància i el desnivell i no apte per a persones que pateixin vertigen i que no tinguin practica en la utilització d'equipament d'ajuda en la progressió, com cordes, cadenes, etc. Té l'origen i el final al Monestir i ascendeix a tres miradors excepcionals, com són: la Miranda de Sant Jeroni (1.237 m) punt culminant del massís, l'Albarda Castellana (1177 m) i la Miranda dels Ecos (1.223 m)

En el seu recorregut, a més de les ascensions comentades anteriorment, visitarem, Sant Benet, Sant Salvador, la Serra de les Lluernes, el Cavall Bernat, el Camell de Sant Jeroni, pujarem pel camí equipat de la canal dels Micos, vorejarem el Montgròs i Els Plecs del Llibre, impressionant conjunt d'enormes roques, i tornarem al monestir per la canal de Migdia, Camí dels Francesos i finalment el Camí Vell de Sant Jeroni.

Segurament arribarem cansats però l'experiència viscuda ens farà sentir feliços i amb ganes de repetir o de buscar noves excursions per aquesta muntanya singular.

Excursió al Puig Castellar

Barcelona des del mirador del Puig Castellar

Aquest és un itinerari sense gaire desnivell, d'una distància mitjana, molt a prop de Barcelona, amb unes vistes espectaculars de l'àrea metropolitana i la desembocadura del riu Besos i al que es pot accedir amb transport public. Això fa que sigui ideal per passar un matí caminant, gaudint de l'entorn sense cap mena de dificultat i estan a casa a l'hora de dinar.

El camí s'inicia a la parada d'autobusos de l'hospital germans Trias i Pujol a Can Ruti i segueix el GR-92, passant pel Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, fins que arribem a les restes arqueològiques del poblat ibèric de Puig Castellar on podem fer una visita pujant fins dalt del Turó i gaudir d'unes magnífiques vistes del Barcelonès i el Vallés Occidental, després retornarem sobre les nostres passes fins arribar al trencall que baixa fins la font de Sant Roc a Santa Coloma de Gramanet molt a prop de la parada de l'autobús que ens acostarà a la propera estació de metro.

Bassegoda

Cim del Bassegoda, vista cap a l'Oest

El Bassegoda és d'aquestes muntanyes que reuneixen un major nombre d'al.licients que altres muntanyes de major envergadura. Té una silueta característica que pot distingir-se fàcilment a gran distància des de moltes altres muntanyes en un radi de 360 º. Es troba a la comarca de l'alta Garrotxa, en un entorn privilegiat de gran bellesa i amb racons sorprenents que ens permeten traçar un interessant itinerari, tant d'aproximació com després de baixada i que ens va deixar amb ganes de tornar. L'itinerari que vam recórrer és circular amb inici i final a l'aparcament que hi ha entre el Pont del Pas dels Aures i el Passant d'en Roca al qual s'arriba per una pista des del nucli de Sadernes, al terme municipal de Sales de Llierca. Cal assenyalar que en època de màxima afluència la pista pot estar tancada ja en el seu inici, que hi ha diferents zones d'aparcament al llarg de la pista, totes elles molt limitades, i que si es vol trobar plaça en dia festiu més val arribar d'hora.

L'aproximació la vam iniciar creuant el bonic pont medieval de Valentí i resseguint la riera de Sant Aniol, la qual vam tornar a creuar després del Molí de Riu, per arribar al petit embassament de captació d'aigua del Gomarell. Vam continuar pel estret pas que formen el Salt de la núvia i el cingle Trencat, vam travessar la Gorja del Citró i vam arribar al bell racó del Goleró, on vam creuar de nou la riera per un pont penjant de recent construcció. Després d'una curta estona vam arribar al lloc anomenat el Prat on vam creuar per última vegada la riera, fent servir un gual de pedres, i vam enllaçar amb el GR-11 que ja no vam deixar fins al coll de Principi. En aquest tram vam caminar per la imponent fageda del Bac del Mas del Forn fins arribar al Coll Roig (829 m). Poc abans d'arribar vam trobar, a l'esquerra el camí que condueix fins a les ruïnes de l'ermita de Sant Vicenç de Principi. Des del coll vam continuar fins a les restes de la masia de Principi i després, ja en forta pujada fins agafar la pista que porta al coll de Principi (1127 m). Vam continuar pujant per la pista fins al Pla de la Bateria, on s'inicia el camí ben marcat que ens va conduir fins al tram equipat amb cadenes i algun ressalt metàl.lic que ens va ajudar a arribar al cim. En aquest tram ombrejat vam trobar una mica de neu que va posar a prova els nostres dots equilibristes.

La vista panoràmica des del cim és dilatada en totes direccions i ens va entretenir una bona estona mentre anomenàvem totes les muntanyes conegudes.

Com el sol s'havia amagat i l'airet no feia molt agradable l'estada, vam decidir baixar fins el ressalt inferior per menjar un mos. Després de reposar forces vam continuar vorejant el ressalt en direcció sud-sud-oest en lloc de baixar per la tartera que porta a Coll de Riu per aconseguir el llom del contrafort que baixa del cim i al que anomenen el Caire de Comadells, el qual vam seguir per un caos de pedres fins al collet de Santa Maria on vam enllaçar amb el camí que condueix, ara ja mes còmodament, fins a l'ermita de la Mare de Déu de les Agulles, anomenada així pel costum de les dones de canviar les agulles que portaven per altres que havia clavades a la roba de la imatge. És un santuari d'origen romànic del segle XII d'una sola nau i absis semicircular amb una finestreta centrada. Té dues portes d'entrada, una cap al sud i una altra cap a ponent, aquesta darrera possiblement d'una època posterior a l'altra. De la façana de ponent s'eleva elcampanar d'espadanya d'un sol ull, descentrat. Vam deixar l'ermita per un camí que baixava a través d'un bosc de pi roig, on vam poder contemplar un grup de cérvols que corrien en sentit ascendent, i després de passar pel Collet de Vinardell vam arribar a Ca n'Agustí, enorme masia als peus del Bassegoda i el Martanyà, excel lent mirador en un entorn que convida a descansar. El camí continuava travessant un magnífic castanyeda i poc després vam agafar el desviament a l'ermita de Sant Feliu de Riu. Va ser construïda al segle XII amb una única nau acabada en un absis semicircular, que en la part central té una finestra de doble esqueixada. La nau està coberta amb una volta apuntada. Després de la visita vam pendre un corriol que en pronunciada baixada ens va conduir a la pista principal que ja no vam deixar fins a arribar de nou a l'aparcament.

Una excursió inoblidable i que podem qualificar sense por a exagerar com imprescindible.

El Far

Vista des del Mirador d'el Far:
En primer lloc el Pantà de Susqueda,
darrere sobresurten el cim de Sant Miquel de Solterra (1.202m)
i a la seva dreta el Cim de Sant Benet (1.142 m),
més al fons a la dreta el Montseny

El Far (1.111 m), és el punt culminant de la cinglera que es perllonga des del coll de Condreu, format pel Turó d'Armadana (1.154 m) i el Puig del Moro (1.142 m), i que com la proa d'un vaixell s'aboca sobre Sant Martí Sacalm a l'extrem E del Collsacabra. En el seu altiplà trobem un restaurant, una àrea d'esbarjo i el santuari de la Mare de Déu del Far. L'Església és d'una nau amb volta d'arc apuntat, d'estil gòtic, la façana reformada al segle XVII mentre que el campanar, de torre de planta quadrada s'aixeca a la dreta de la nau. La imatge de la Mare de Déu que es venera és gòtica, d'alabastre, i data del segle XV.

Si bé es pot accedir en cotxe prenent una pista asfaltada que parteix de la carretera C-153 al coll indicat anteriorment, val la pena fer aquest itinerari que no planteja grans dificultats i que després de superar un desnivell de 568 metres, en poc més de 40 minuts, ens permet gaudir de unes vistes espectaculars, si el temps ho permet, del Collsacabra, el pantà de Susqueda, el Gironès, el Montseny, Montserrat ... etc. El cercle el tanquem després de recórrer l'altiplà fins a trobar el grau de Cabrafiga per on descendim fins a la masia de la Triola on ens incorporem a una pista que no deixarem fins arribar a Sant Martí Sacalm, lloc on ens esperen els cotxes.

L'itinerari de poc més de 12 quilòmetres es pot fer en tres hores i mitja sense parades, o bé allargar parant, per fer un mos, en algun dels prats que podem trobar, ben just abans d'iniciar el descens o bé un cop passada la masia.

19 i 20 de febrer 2011 - Raquetes a la Vall d'Estós

A la vora del Ibon de Batisielles

Havíem ideat un itinerari de llargada flexible en funció de les forces i del temps disponible per no allargar-se massa, doncs el viatge de tornada és de més de quatre hores.
Així doncs, dissabte, després de la parada obligada a Benasque i a la botiga Barrabes, coneguda de molts, ens vam dirigir cap a l'aparcament d'on surt la pista cap a la vall d'Estós. Donada la inexistència de neu vam començar a pujar amb les raquetes a la motxilla. El dia molt tapadot presagiava aigua, ara caldria saber en quin estat, si sòlid o líquid. Es va aguantar fins arribar a la cabana del Turmo, on vam parar a fer un most, i al sortir ja plovia. L'aigua ens va acompanyar fins ben be els 1.800 metres d'alçada on va començar a ser neu. Amb aquest panorama vam arribar al refugi.
Vam estar com a reis, tot el refugi per a nosaltres. Després d'una sessió de ioga amb estiraments i un fart de riure, un bon sopar i cap al llit falta gent.
Diumenge es va llevar amb un cel blau, radiant i sense cap núvol. Un cop fet el protocol d'ARVA ens vam dirigir, ara si amb les raquetes, cap el pont que travessa el riu Estós i vam començar a pujar per les lleres de Posets. El camí, després de la forta pujada inicial, ens va portar en lleuger ascens per boscos d'avetoses fins la cabana de Batisielles. Arribats a aquest punt un parell de persones va decidir quedar-se allà mentre la resta pujàvem fins l'ibon de Batisielles. En aquest tram el desnivell es va deixar sentir de valent i en alguns trams les sigues-sagues es van anar succeint fins que vam arribar a les vores del llac.
Magnifiques vistes de les Agulles de Parramon, els Batisielles, així com els grups de l'Ixeia i del Chuise i més cap al NE el Remuñe i el Literola. Les camares treien fum de tantes fotos que es van arribar a fer.
Com que ja era migdia, vam decidir de donar per tancada l'ascensió en aquest punt i vam tirar cap a vall. Després de recollir a la parella per la cabana de Batisielles, vam agafar el camí que baixa a enllaçar amb el GR 11 a l'alçada de la Ribera, abans d'arribar a la fuen de les Corones i dallà cap els cotxes seguin a la inversa el camí que havíem fet dissabte.
Vam enfilar la carretera de tornada a Barcelona no sense aturar-nos a Alguaire per fer un bon sopar i celebrar el magnífic cap de setmana que havíem passat tots junts.

Ascensió amb raquetes al Puig de Coma d'Olla

Ascendint amb la vista del Taga

El puig de Coma d'Olla (1.938 m), vei del Puig Sestela (2.013 m) i del Taga (2.038 m) es troba just entre mig d'ambdós al cordal que uneix aquest últim amb la serra Cavallera al Ripollés.

Es tracta d'un cim que no presenta cap dificultat i que per la seva vessant nord ens permet apurar l'existència de neu per poder fer ascensions d'iniciació amb raquetes.

Aquest diumenge es va mostrar generós, climatològicament parlant, i ens va permetre gaudir del paisatge i les vistes magnifiques vistes del Pirineu oriental, cap al nord i de la Garrotxa, Alt Empordà, Ripollés i fins i tot Montserrat, la Mola, Montseny, Guilleries... cap al sud.

Ha estat una oportunitat única per aquells que s'estrenaven en aquesta modalitat de muntanya i que han gaudit de valent.