Qui ha de pagar els rescats de Muntanya?

Aquest dies hem sabut pel mitjans de comunicació que el cost de cada salvament es calcularà tenint en compte que cada hora de vol dels mitjans aeris costa prop de 2.300 euros, que cada hora de feina de cada bomber que treballi en el servei costa 30 euros, i 39 més cada vehicle que hagi participat en el rescat.

La llicencia federativa inclou una assegurança que contempla, entre altres cobertures, les despeses de rescat des de 4.510 € fins a 9.030 €, en funció de la modalitat tramitada. A les hores soc de l’opinió que son les asseguradores les que han de fer-se càrrec de les despeses i aquelles persones que no tinguin cap mena d’assegurança ho haurien de pagar de la seva butxaca i no dels diners públics. I sense entrar a polemitzar si es culpa seva o no. Ningú es planteja qui es fa càrrec del rescat en un accident de circulació, a les hores perquè no seguir el mateix criteri.


Estic totalment d’acord amb la FEEC quan diu que s’han de fer campanyes preventives informant dels riscos d'afrontar les activitats a la muntanya sense la preparació física i la formació tècnica adequada, i de la necessitat d'informar de les condicions adients per la seva pràctica però, cadascun hem d’assumir la nostra pròpia responsabilitat, muntanyencs, la FEEC i la Generalitat. Les activitats de muntanya per a persones no habituades han de ser dirigides o be per les entitats excursionistes o be pels professionals adequats.

Nivell de dificultat de les excursions

Tots els que habitualment confeccionem o consultem ressenyes d'itineraris de muntanya estem acostumats a veure, dins de l'apartat de dificultat, conceptes tan subjectius com: fàcil, moderat, molt difícil o fins i tot apte sols per a experts. Aquestes indicacions no tenen cap valor si darrera no hi ha cap mena de treball de camp quen ens aporti informació adequada i facilment comparable amb la nostra propia experiència.
Va ser llegint un llibre editat pel Centre Excursionista d'Esplugues que vaig veure un quadre amb la catalogació del nivell de dificultat que em va semblar prou adient com per fer-lo servir personalment a l'hora de catalaogar un itinerari. Si be és veritat que sempre m'agrada llegir tot el que faci referència a la sortida que tinc planejada, també és cert qué, un cop assimilades les diferents variables del quadre, son molt útils per classificar y buscar amb rapidessa itineraris amb determinades dificultas.
Aquest quadre el van confeccionar a partir d'una idea publicada pel Centre Excursionista de Catalunya.

Variable Nivell	Dificultat tècnica	Desnivell	Temps de Marxa efectiva	Condició física necessària	Altres factors
1	Camí ample i de passeig.   No és necessària la senyalització.   Molt freqüentat. Dificultat mínima.   Per als no avesats a caminar per muntanya	Fins a 200 m.	D’1 a 2 hores	Mínima	Bardissar o camp a través.
2	Camí ample i de bon fer. Sovint senyalitzat.   Regularment freqüentat.   Alguna dificultat.   Per a marxadors habituals.	Fins a 500 m	De 2 a 4 hores	Lleugera	Possibilitat freqüent de climatologia adversa   (vent, boira, neu, gel)
3	Camí estret, pedregós i irregular.   No necessàriament senyalitzat.   Progressions curtes amb ajut de les mans (I).   Per a excursionistes habituals.	Fins a 700 m	De 4 a 6 hores	Mitjana	Passos aeris equipats   (claus, cadenes, cables)
4	Sender abrupte o inexistent.   Poc o gens senyalitzat. Normalment, poc freqüentat.   Trams de neu, sense geleres i/o grimpades (II-III).	Fins a 900 m	De 6 a 8 hores	Intensa	Cal material específic en època hivernal   (piolet, grampons)
5	Itinerari d’Alta Muntanya.   Sovint fora de les rutes establertes.   Gens o escassament freqüentat.   Progressió mitjançant tècniques d’alta muntanya més de III.   Apte només per a muntanyencs experts o acompanyat d’aquests.	Fins a 1.500 m	Més de 8 hores	Específica	Passos aeris no equipats

Forma de classificar un itinerari:

• Cal respectar l'ordre de les variables (dificultat tècnica - desnivell - temps de marxa efectiva - altres factors)
• Cada variable té un número assignat, que correspon al nivell de dificultat.
• El nivell "0", es pot fer servir a altrers factors, quan no es donin les característiques tècniques o meteorològiques.
• El resultat ha de ser un codi de 5 dígits, i és el que indica el grau de dificultat de l'itinerari, per exemple: 32234 (Camí estret, pedregós i irregular. Fins a 500 metres de desnivell. De 2 a 4 hores de marxa. Preparació física mitjana. Cal material específic en època hivernal (piolet, grampons)
• Si respectem l'ordre inicial, qualsevol itinerari classificat com a 4XXXX, en general serà més difícil que una de nivell 3XXXX.